"From trash to treasure" SUNCINE

Des de l’erosió fins al pasturatge excessiu i la pobresa permanent, la gent de Lesotho s’enfronta a uns desafiaments d’allò més complexos. Malgrat tot, les comunitats locals també demostren tenir enginy i creativitat. Una gran quantitat d’artistes ha desenvolupat l’habilitat de convertir creativament les coses negatives en positives: dissenyadors que transformen les escombraries de rebuig en joies precioses, roba o catifes; cineastes que converteixen la tragèdia en expressions artístiques de resistència i compassió, o músics que escriuen cançons per salvar el medi ambient.

Benvinguda.

• David Bote, president de el Consorci de Residus de Maresme i Alcalde de Mataró

Presentació de l'congrés.

• Alba Cabañas, assessora estratègica en sostenibilitat i ecoinnovació, i conductora de l'congrés

Presenta i modera: Carles Conill, director de Serveis de Mobilitat Sostenible. AMB

• DFSK. Ignasi Thió, gerente.
• Renault Trucks. David López, Director d'E-mobility Business Espanya
• FCC Medio Ambiente. Francisco Jose Huete,director de Sistemes de Gestió de Serveis
• FFS – EQUIPOS URBANOS. Jesús Franganillo, director tènic.
• Ajuntament de Barcelona. Carlos Vázquez, director de serveis de neteja i gestió de residus. 

Innovació per a la circularitat

• Sònia Llorens, directora de la Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat (Tecnocampus Mataró)

Solucions circulars d’empreses catalanes en el sector tèxtil i plàstic

• Maite Ardèvol, Líder d’equip d’Economia Circular, Unitat de Transformació Tecnològica i Disrupció d’ACCIÓ (Generalitat de Catalunya)

El tèxtil es reinvienta. Les regles de joc canvien

• Moderen: Sònia Llorens i Jordi Costa, director de Datambient
• COLIBRI. David Puyuelo, director general 
• Materfad. Robert D. Thompson, director científic 
• EURECAT. Miquel Rey, director general de Negoci 

Presenta i modera: Josep María Tost, economista expert en residus i exdirector de l'Agència de Residus de Catalunya

• MOBA. Albert Daví, director tècnic
• PICVISA. Silvia Gregorini, desenvolupament de negoci
• SEIGARBOST. Luís Zufiria, gerent
• ROS ROCA
• CITISEND. Jordi Duran
• Mancomunidad de la Comarca de Pamplona 

Introducción

• Sònia Llorens,directora de la Cátedra de Economía Circular y Sostenibilidad (Tecnocampus Mataró)

Presentación de RIGREC

• Alina Pascual (UNINI)
• Mar Isla (Tecnocampus Mataró)

Los plásticos en la economía circular

Modera: Sònia Llorens 

• PetStar. Carlos Mendieta, director de Sustentabilidad 
• BASF. Ivan Albertos, responsable de asuntos públicos y sostenibilidad de BASF España y Portugal
• AIMPLAS. Sergio Giménez, director de Negocio 

El Parc Circular Vallès és un projecte de comarca que busca transformar la seva economia de caràcter lineal en una economia circular.

El projecte pivota sobre sis eixos: La digitalització de la recollida de residus, la seva valorització, la transició energètica, la capacitació, la mobilitat sostenible i l’alimentació.

El projecte a més, implica els treballs de millora de l’ordenació urbanística de l’àmbit d’implantació.

• Concha Zorrilla, directora tècnica del Consorci per la Gestió de Residus del Vallès Occidental

Els serveis urbans (neteja viària i gestió de residus) representen una de les partides pressupostàries més elevades d’un ens local i a la vegada són claus en l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) 2030 i les directrius i objectius de marcats per les Directives europees sobre residus. La digitalització dels serveis urbans és una eina que permet l’assoliment d’aquests objectius a través de tres àmbits principals: la millora de l’eficiència i qualitat del servei, la identificació d’usuaris i implantació de sistemes de pagament per generació/participació, i finalment també esdevé un mecanisme de transparència i apoderament dels ciutadans.

• Jordi Llop, responsable Oficina Tècnica de Aporta
• Mònica Peinado, responsable de proyectos de Aporta

"Vergüenza" SUNCINE

Conscient que calia agrair a la mar tot allò que li havia donat, però desconeixedora del mitjà en el qual havia passat tantes hores de la seva vida, Garazi Sánchez va decidir emprendre un viatge d’autoaprenentatge que culmina amb la realització d’aquest documental, com a part d’un procés intern. Aquest projecte, ideat durant la convalescència de la seva greu lesió, cerca respostes, en converses amb persones referents en diversos àmbits, sobre coses que ella desconeix completament: l’estat actual dels oceans.